Donna Leon: ser famoso no es bueno para nadie

Imagen 002 (1)La escriptora i pregonera del Sant Jordi d’enguany al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona afirmava, en una entrevista amb Mònica Terribas, que “ser famós no és bo per ningú, per això no vull ser famosa”. Què fácil és la nostra feina quan tenim la sort de passar una estona amb persones properes, càlides, entranyables, modestes i potser per això, malgrat seu, “famoses” per tots nosaltres, seguidors fidels del gran comissari Brunetti!

“Gràcies Silvia Palà per ser aquí amb nosaltres una vegada més i per ajudar-nos amb la seva feina a arribar a Donna Leon”, diu la Mònica Terribas. ¡M’agrada aquesta descripció de la feina de l’intèrpret! Però és un sentiment mutu. La Donna Leon, amb les seves paraules, també va saber arribar clarament a tots nosaltres.

Gràcies Mar de Seix Barral per fer-me les fotos!Imagen 003 (1)

Cuatrecasas and Dara

I spent all of today in Cuatrecasas. But I don’t want to talk to you about the Board meeting. This post is dedicated to Dara and all the Daras in the world who brighten our days with their smiles.

I’m taking a short break outside the meeting room while I wait patiently for my turn. The morning is particularly dense, the members of the board keep interrupting each other (probably inevitable!), and their comments made in undertones make our task particularly difficult. I must definitely have heaved a sigh, because Dara appears with a coca cola and a glass and surprises me with her smile. “Feel like a coca cola? Or maybe you’d prefer a light?” Dara doesn’t know the word “lazy”. She introduces herself as the waitress: “my job is that you have everything you wish for and that you are comfortable for all of the time you will be with us”.

She serves the coffee with the same elegance and discretion, aping the professional zeal of the lawyers she works for.

I asked for her email to send her this post and she praises my handwriting while she informs me (the smile again) that the meal looks exquisite, that it is ready and that there are two types of salad!

Indeed, the balance sheet is important. So too, the annual turnover. As well as profit before tax.

But nothing would be possible without the diligence of all the pieces in the puzzle. And Dara, undoubtedly, is one of them.

OKSANA CHELYSHEVA

OKSANA CHELYSHEVAOksana Chelysheva, periodista russa i defensora dels Drets Humans va ser convidada per la Fundació Solidaritat UB i pel director de l’Observatori de memòries Europees a participar en una taula rodona sobre la crisi d’Ucraïna i el nou paradigma de les relacions Est-Oest.

Abbas Attar

ABBAS ATTAREl fotògraf de l’agència Magnum, Abbas Attar (Iran, 1944), va ser convidat a les sessions obertes del programa Objectiu BCN, al Museu del Disseny, on va oferir una classe magistral amb el títol “Conflictes”.

Abbas és un fotògraf iranià que viu a París, i que s’ha dedicat plenament a documentar la vida política i social de societats en conflicte. Desde 1970 ha cobert guerres i revolucions a Biafra, Bangla Desh, Irlanda del Nord, Vietnam, l’Orient Mitjà, Xile, Cuba i Sud-Àfrica durant l’apartheid.

Abbas remarca constantement la diferència que hi ha entre un fotògraf de batalles i un fotògraf de guerres. Segons ell les guerres no es limiten només a les batalles, sinó que són un fenòmen molt més complex amb dimensions polítiques, socials, culturals i psicològiques fascinants d’observar.

Després de la conferència Abbas, malgrat el cansament, malgrat l’esforç i malgrat l’hora va anar amb tots nosaltres, col.laboradors, periodistas, organitzadors a sopar a prop del Museu del Disseny, on va mostrar un rostre encara més humà, si és que era possible.

Un home realment apassionat i compromés amb la seva feina.

Pathomorphology of claw and joint lesions in sows

DSC_0329 (1)Después de explicarle a mi gran amiga Montse que había dedicado un día entero a tratar de la patomorfología de las lesiones podales y articulares en cerdas, y a abordar las estrategias nutricionales para mejorar la vitalidad del lechón neonato, me preguntó sorprendida cómo es que ahora me daba por la veterinaria.

Esta pregunta me hizo pensar.

Los intérpretes tenemos que estudiar, a veces de un día para otro, especialidades enteras ya sean del campo de la medicina, la aeronáutica, el arte conceptual o los huevos de tortuga. Esto, año tras año, si algo te da es una capacidad trabajada para aprender acerca de muchas cosas muy rápidamente.

Y no es que al final seamos expertos en todo. Sabemos muy poquito,  pero de una infinidad de temas distintos.

El secreto está en confirmarle al cliente, con nuestros gestos, con nuestra actitud y con nuestros glosarios y preparación, que las cerdas son ese día el tema más importante del mundo, al que nos dedicaremos en cuerpo y alma hasta aclarar todos y cada uno de sus misterios.

Qué suerte tengo, ¿verdad?