Tothom pot refer la seva vida, fins i tot els més desfavorits. Aquest és el missatge que la nord-americana Marilynne Robinson ens transmet a ‘Lila’, l’emotiva història de superació personal d’una noia que inicia una nova vida després d’una existència plena de penalitats. Robinson aconsegueix dotar de cos i ànima el personatge de la jove Lila i també el del vell reverend protestant John Ames, els dos protagonistes d’aquesta història que transcorre en el petit poble de Gilead, a Iowa.
La relació afectiva entre aquests dos personatges de vides i orígens tan diferents resulta convincent perquè, en el fons, tots dos es necessiten. Els millors fragments són aquells en què l’autora recrea l’erràtica peripècia vital de la jove amb el grup d’homes i dones que sobreviuen fent feines ocasionals en els camps de l’Amèrica profunda. Un colpidor retrat coŀlectiu dels oblidats que es resignen al seu destí sense perdre la dignitat.
Trobem també un missatge profundament religiós, amb referències a fragments de la Bíblia, que ajuden la Lila a reflexionar sobre la seva vida i la conversió espiritual.
M’agrada la Marilynne. Em confessa entre entrevista i entrevista que abans la solitud era un valor molt preuat, i que ella ha buscat sempre moments de solitud per reflexionar i que els gaudeix! No podría estar més d’acord amb ella, algún cop quan em pregunten però… avui dinaràs sola? Aniràs sola? Et quedaràs sola aquesta tarda, o aquest matí? Molts tenen por de quedar-se sols només per por a trobar-se a si mateixos, però això ja seria el tema d’una altra entrada.
