Modigliani, tres días en Montparnasse, és el segon llargmetratge de Johnny Depp, i s’estrenarà en cinemes a Espanya el pròxim 21 de març.  Descriu un remolí de 72 hores en la vida de l’artista bohemi Amedeo Modigliani, conegut com Modi pels seus amics, seguint una caòtica sèrie d’esdeveniments als carrers del París estripat per la guerra en 1916. En la seva fugida de la policia, els seus companys Maurice Utrillo, Chaim Soutine i la musa de Modi, Beatrice Hastings, li fan replantejar-se el seu desig de posar fi a la seva carrera i abandonar la ciutat. Modi demana consell al seu amic i marxant d’art, Leopold Zborowski. No obstant això, després d’una nit d’al·lucinacions, el caos en la ment de Modi aconsegueix el seu punt àlgid quan s’enfronta a un col·leccionista americà, Maurice Gangnat, que té el poder de canviar la seva vida.
Des de Silvia Palá Intèrprets hem tingut ocasió d’entrevistar el protagonista, Ricardo Scamorci, que ja va encarnar a un altre pintor de vida atrafegada en L’ombra de Caravaggio, i a Antonia Desplat com Beatrice Hastings.
Desplaça cap amunt

Vaig començar a treballar com a intèrpret de conferències l´any 1992. El meu primer treball va ser ni més ni menys que durant els Jocs Olímpics de Barcelona. Per a mi va ser un orgull participar, ja que em va permetre compaginar dues coses amb les quals gaudeixo enormement, l’esport i la professió.

Durant els primers anys volia ser totes i cadascuna de les professions que compartia des de la perspectiva de la cabina d’interpretació. D’aquesta manera, després de contagiar-me de l’entusiasme dels esportistes que ens representaven i somiar amb ser olímpica en vela lleugera vaig arribar un altre dia a casa decidida a convertir-me en la millor coach. En respectat cirurgià infantil. En la més eficient ortodoncista. En la reconeguda directora d’una editorial. En fabricant de salvaescaleras. En model d’alta costura. En conductora de la nova línia de metro. En actriu, en escultora. En infermera. En presidenta d’un consell d’administració.

Aviat em vaig adonar que em resultaria impossible abastar tanta professió per atractiva que fora, i vaig decidir deixar-me portar i gaudir posant veu a totes aquestes persones que he tingut el privilegi d’interpretar i portar-me a casa una miqueta de cadascuna d’elles. Perquè no puc negar que tots i cadascun dels meus clients han deixat en mi alguna cosa de la seva persona, i m’han fet créixer també professionalment.