Nantes Métropole: política de mobilitat

nantes2

Nantes pertany a una aglomeració de més de mig milió d’habitants, la més important de la part occidental de França.
A finals dels anys 70 els diferents municipis van decidir unir forces per crear una xarxa amb l’objectiu d’unir els diferents municipis amb Nantes, ciutat on es concentrava la majoria de llocs de treball i vida universitària.
Al 2001 neix Nantes Métropole, amb 10 àmbits de competencia, entre ells el de Urbanisme i Planificació, vinculat a la política de transport públic i mobilitat, així com de gestió de l’espai públic. Avui el Pan de Mobilitat fa 10 anys, i ha esdevingut un dels eixos del Plan de Desplaçaments Urbans (PDU), facilitant el desplaçament a la feina de 370 empreses de la metrópolis.

Per cert que per complir amb els estàndards de mobilitat sostenible m’he fet portar de la Zona Franca al centre per un amable assistent al Congrés. Desde aquí, moltes gràcies!!!

Desplaça cap amunt

Vaig començar a treballar com a intèrpret de conferències l´any 1992. El meu primer treball va ser ni més ni menys que durant els Jocs Olímpics de Barcelona. Per a mi va ser un orgull participar, ja que em va permetre compaginar dues coses amb les quals gaudeixo enormement, l’esport i la professió.

Durant els primers anys volia ser totes i cadascuna de les professions que compartia des de la perspectiva de la cabina d’interpretació. D’aquesta manera, després de contagiar-me de l’entusiasme dels esportistes que ens representaven i somiar amb ser olímpica en vela lleugera vaig arribar un altre dia a casa decidida a convertir-me en la millor coach. En respectat cirurgià infantil. En la més eficient ortodoncista. En la reconeguda directora d’una editorial. En fabricant de salvaescaleras. En model d’alta costura. En conductora de la nova línia de metro. En actriu, en escultora. En infermera. En presidenta d’un consell d’administració.

Aviat em vaig adonar que em resultaria impossible abastar tanta professió per atractiva que fora, i vaig decidir deixar-me portar i gaudir posant veu a totes aquestes persones que he tingut el privilegi d’interpretar i portar-me a casa una miqueta de cadascuna d’elles. Perquè no puc negar que tots i cadascun dels meus clients han deixat en mi alguna cosa de la seva persona, i m’han fet créixer també professionalment.