Intèrpret de conferències: un matí a Catalunya Ràdio

IMG-20140224-WA0005 (1)Si hi ha una periodista amb qui m’agrada col.laborar és amb Mònica Terribas. M’agrada perque sap combinar un posat seriós i professional amb grans dosis de proximitat, tendresa, humor i calidesa humana. Em resulta una persona propera perque hem coincidit molt sovint, ja fos a TV3 en entrevistes durant el programa La nit al dia, durant les reunions del Consell Editorial del Diari Ara i avui durant El matí de Catalunya Ràdio, el programa que dirigeix en substitució de Manuel Fuentes.

No és que la Mònica necessiti traducció, ni molt menys. Parla un anglès impecable, perfeccionat segurament durant el seu doctorat per la Universitat de Stirling, Escòcia. Però tot i que és més que capaç de fer les entrevistes directament en anglès, de cara als oients s’ofereix el servei de traducció simultània. Sempre és un repte. És rápida, precise, concise and to the point. Un veritable priviliegi traduir-la. Voleu sentir una mostra?

La trobareu en aquest enllaç:  http://www.catradio.cat/audio/793760/Monica-Terribas-entrevista-Viviane-Reding-vicepresidenta-de-la-Comissio-Europea

Desplaça cap amunt

Vaig començar a treballar com a intèrpret de conferències l´any 1992. El meu primer treball va ser ni més ni menys que durant els Jocs Olímpics de Barcelona. Per a mi va ser un orgull participar, ja que em va permetre compaginar dues coses amb les quals gaudeixo enormement, l’esport i la professió.

Durant els primers anys volia ser totes i cadascuna de les professions que compartia des de la perspectiva de la cabina d’interpretació. D’aquesta manera, després de contagiar-me de l’entusiasme dels esportistes que ens representaven i somiar amb ser olímpica en vela lleugera vaig arribar un altre dia a casa decidida a convertir-me en la millor coach. En respectat cirurgià infantil. En la més eficient ortodoncista. En la reconeguda directora d’una editorial. En fabricant de salvaescaleras. En model d’alta costura. En conductora de la nova línia de metro. En actriu, en escultora. En infermera. En presidenta d’un consell d’administració.

Aviat em vaig adonar que em resultaria impossible abastar tanta professió per atractiva que fora, i vaig decidir deixar-me portar i gaudir posant veu a totes aquestes persones que he tingut el privilegi d’interpretar i portar-me a casa una miqueta de cadascuna d’elles. Perquè no puc negar que tots i cadascun dels meus clients han deixat en mi alguna cosa de la seva persona, i m’han fet créixer també professionalment.