Intèrpret de conferències per a Abbas Attar

ABBAS ATTAREl fotògraf de l’agència Magnum, Abbas Attar (Iran, 1944), va ser convidat a les sessions obertes del programa Objectiu BCN, al Museu del Disseny, on va oferir una classe magistral amb el títol “Conflictes”.

Abbas és un fotògraf iranià que viu a París, i que s’ha dedicat plenament a documentar la vida política i social de societats en conflicte. Desde 1970 ha cobert guerres i revolucions a Biafra, Bangla Desh, Irlanda del Nord, Vietnam, l’Orient Mitjà, Xile, Cuba i Sud-Àfrica durant l’apartheid.

Abbas remarca constantement la diferència que hi ha entre un fotògraf de batalles i un fotògraf de guerres. Segons ell les guerres no es limiten només a les batalles, sinó que són un fenòmen molt més complex amb dimensions polítiques, socials, culturals i psicològiques fascinants d’observar.

Després de la conferència Abbas, malgrat el cansament, malgrat l’esforç i malgrat l’hora va anar amb tots nosaltres, col.laboradors, periodistas, organitzadors a sopar a prop del Museu del Disseny, on va mostrar un rostre encara més humà, si és que era possible.

Un home realment apassionat i compromés amb la seva feina.

Desplaça cap amunt

Vaig començar a treballar com a intèrpret de conferències l´any 1992. El meu primer treball va ser ni més ni menys que durant els Jocs Olímpics de Barcelona. Per a mi va ser un orgull participar, ja que em va permetre compaginar dues coses amb les quals gaudeixo enormement, l’esport i la professió.

Durant els primers anys volia ser totes i cadascuna de les professions que compartia des de la perspectiva de la cabina d’interpretació. D’aquesta manera, després de contagiar-me de l’entusiasme dels esportistes que ens representaven i somiar amb ser olímpica en vela lleugera vaig arribar un altre dia a casa decidida a convertir-me en la millor coach. En respectat cirurgià infantil. En la més eficient ortodoncista. En la reconeguda directora d’una editorial. En fabricant de salvaescaleras. En model d’alta costura. En conductora de la nova línia de metro. En actriu, en escultora. En infermera. En presidenta d’un consell d’administració.

Aviat em vaig adonar que em resultaria impossible abastar tanta professió per atractiva que fora, i vaig decidir deixar-me portar i gaudir posant veu a totes aquestes persones que he tingut el privilegi d’interpretar i portar-me a casa una miqueta de cadascuna d’elles. Perquè no puc negar que tots i cadascun dels meus clients han deixat en mi alguna cosa de la seva persona, i m’han fet créixer també professionalment.