Intèrpret de conferències durant el IV congrés internacional d’història i cinema

Comencem, després d’un llarg periode de vacances d’estiu, amb el IV Congrés Internacional d’Història i Cinema: Memòria histórica i cinema documental, organitzat per la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona i pel Centre d’Investigacions Film-Història.

Tot i que és cert que el passat està vinculat a una facultat individual que pot alterar-se i fins i tot desaparèixer alhora que desapareixen els seus protagonistas, no és menys cert que el registre fílmic pot tenir una vida eterna, perque les pel.lícules, ja siguin documentals o de ficció, aviven i recuperen la nostre memoria, esdevenint una poderosa narració que alhora configura la nostra visió del passat.
És gràcies a aquest recorregut i cruïlles per on circul.len les diferents imatges, veus i textos que ens permeten entendre la nostra història.

Interessantíssima, entre d’altres, la ponència del Sr. Magí Crusells, “Franco, protagonista del NO-DO”, i anticipem un excel.lent resum del congrés durant la conferencia de cloenda, “Història, Testimoni, Relat i Implicació: la problemática en la representació de la memoria col.lecitva”, càrrec de Maria Dolors Genovès.

Per saber-ne més: http://www.ub.edu/congresocine/

Congreso Historia y cinejpg

Desplaça cap amunt

Vaig començar a treballar com a intèrpret de conferències l´any 1992. El meu primer treball va ser ni més ni menys que durant els Jocs Olímpics de Barcelona. Per a mi va ser un orgull participar, ja que em va permetre compaginar dues coses amb les quals gaudeixo enormement, l’esport i la professió.

Durant els primers anys volia ser totes i cadascuna de les professions que compartia des de la perspectiva de la cabina d’interpretació. D’aquesta manera, després de contagiar-me de l’entusiasme dels esportistes que ens representaven i somiar amb ser olímpica en vela lleugera vaig arribar un altre dia a casa decidida a convertir-me en la millor coach. En respectat cirurgià infantil. En la més eficient ortodoncista. En la reconeguda directora d’una editorial. En fabricant de salvaescaleras. En model d’alta costura. En conductora de la nova línia de metro. En actriu, en escultora. En infermera. En presidenta d’un consell d’administració.

Aviat em vaig adonar que em resultaria impossible abastar tanta professió per atractiva que fora, i vaig decidir deixar-me portar i gaudir posant veu a totes aquestes persones que he tingut el privilegi d’interpretar i portar-me a casa una miqueta de cadascuna d’elles. Perquè no puc negar que tots i cadascun dels meus clients han deixat en mi alguna cosa de la seva persona, i m’han fet créixer també professionalment.