Intèrpret de conferències durant el Dia Internacional de Comemoració de les Víctimes de l’Holocaust

Cada any, entorn al 27 de gener, la UNESCO rendeix homenatge a la memòria de les víctimes de l’Holocaust i ratifica el seu compromís de lluitar contra l’antisemitisme, el racisme i qualsevol altra forma d’intolerància que pugui conduir a actes violents contra determinats grups humans.

El 27 de gener es commemora la lliberació el 1945 per part de les tropes soviètiques del camp de concentració i extermini nazi d’Auschwitz-Birkenau. Aquesta data va ser oficialment proclamada, el novembre del 2005, com el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust.

Per aquest motiu, des de Silvia Palá Intèrprets hem coordinat els serveis d’interpretació de la jornada organitzada per la Universitat de Barcelona, durant un diàleg entre la comissària d’art Vered Glickman, directora del Centre de Llengua Hebrea de l’Institut Cultural Israelita de Budapest, seguida d’un diàleg amb l’artista urbà Roc Blackblock.

 

 

Desplaça cap amunt

Vaig començar a treballar com a intèrpret de conferències l´any 1992. El meu primer treball va ser ni més ni menys que durant els Jocs Olímpics de Barcelona. Per a mi va ser un orgull participar, ja que em va permetre compaginar dues coses amb les quals gaudeixo enormement, l’esport i la professió.

Durant els primers anys volia ser totes i cadascuna de les professions que compartia des de la perspectiva de la cabina d’interpretació. D’aquesta manera, després de contagiar-me de l’entusiasme dels esportistes que ens representaven i somiar amb ser olímpica en vela lleugera vaig arribar un altre dia a casa decidida a convertir-me en la millor coach. En respectat cirurgià infantil. En la més eficient ortodoncista. En la reconeguda directora d’una editorial. En fabricant de salvaescaleras. En model d’alta costura. En conductora de la nova línia de metro. En actriu, en escultora. En infermera. En presidenta d’un consell d’administració.

Aviat em vaig adonar que em resultaria impossible abastar tanta professió per atractiva que fora, i vaig decidir deixar-me portar i gaudir posant veu a totes aquestes persones que he tingut el privilegi d’interpretar i portar-me a casa una miqueta de cadascuna d’elles. Perquè no puc negar que tots i cadascun dels meus clients han deixat en mi alguna cosa de la seva persona, i m’han fet créixer també professionalment.