Intèrpret de conferències amb Susan George: “Els usurpadors”

susan2

Amb motiu de la publicació del seu llibre “Els usurpadors”, Susan George, presidenta d’honor d’ATTAC França ha visitat Barcelona i ens ha recordat que el TTIP (Acord Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió) que negocien els EUA i la Unió Europea no és bo per als ciutadans. Segons George, aquest tractat pot beneficiar les grans corporacions, però perjudica les petites i mitjanes empreses, que són les que creen la major part de feina, especialment a Espanya, on es calcula que el 80% d’ocupació prové d’elles. George diu que l’acceptació d’aquest tractat pot canviar radicalment la vida quotidiana dels europeus, ja que obriria la porta a l’entrada dels productes modificats genèticament o els hormonats, o desapareixerien les denominacions d’origen o la procedència en els etiquetatges. Això tan sols en l’àmbit alimentari, ja que podria permetre pràctiques com el “fracking”, la introducció i presència de productes químics fins ara prohibits o la regulació de la normativa laboral segons els interessos d’aquestes grans multinacionals. La politòloga, que s’ha queixat de la manca d’informació que hi ha sobre aquest tractat, espera que els ciutadans el rebutgin totalment.

Desplaça cap amunt

Vaig començar a treballar com a intèrpret de conferències l´any 1992. El meu primer treball va ser ni més ni menys que durant els Jocs Olímpics de Barcelona. Per a mi va ser un orgull participar, ja que em va permetre compaginar dues coses amb les quals gaudeixo enormement, l’esport i la professió.

Durant els primers anys volia ser totes i cadascuna de les professions que compartia des de la perspectiva de la cabina d’interpretació. D’aquesta manera, després de contagiar-me de l’entusiasme dels esportistes que ens representaven i somiar amb ser olímpica en vela lleugera vaig arribar un altre dia a casa decidida a convertir-me en la millor coach. En respectat cirurgià infantil. En la més eficient ortodoncista. En la reconeguda directora d’una editorial. En fabricant de salvaescaleras. En model d’alta costura. En conductora de la nova línia de metro. En actriu, en escultora. En infermera. En presidenta d’un consell d’administració.

Aviat em vaig adonar que em resultaria impossible abastar tanta professió per atractiva que fora, i vaig decidir deixar-me portar i gaudir posant veu a totes aquestes persones que he tingut el privilegi d’interpretar i portar-me a casa una miqueta de cadascuna d’elles. Perquè no puc negar que tots i cadascun dels meus clients han deixat en mi alguna cosa de la seva persona, i m’han fet créixer també professionalment.