Intèrpret de conferències amb Donna Leon: ser famós no és bo per ningú

Imagen 002 (1)La escriptora i pregonera del Sant Jordi d’enguany al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona afirmava, en una entrevista amb Mònica Terribas, que “ser famós no és bo per ningú, per això no vull ser famosa”. Què fácil és la nostra feina quan tenim la sort de passar una estona amb persones properes, càlides, entranyables, modestes i potser per això, malgrat seu, “famoses” per tots nosaltres, seguidors fidels del gran comissari Brunetti!

“Gràcies Silvia Palà per ser aquí amb nosaltres una vegada més i per ajudar-nos amb la seva feina a arribar a Donna Leon”, diu la Mònica Terribas. ¡M’agrada aquesta descripció de la feina de l’intèrpret! Però és un sentiment mutu. La Donna Leon, amb les seves paraules, també va saber arribar clarament a tots nosaltres.

Gràcies Mar de Seix Barral per fer-me les fotos!

Imagen 003 (1)

Desplaça cap amunt

Vaig començar a treballar com a intèrpret de conferències l´any 1992. El meu primer treball va ser ni més ni menys que durant els Jocs Olímpics de Barcelona. Per a mi va ser un orgull participar, ja que em va permetre compaginar dues coses amb les quals gaudeixo enormement, l’esport i la professió.

Durant els primers anys volia ser totes i cadascuna de les professions que compartia des de la perspectiva de la cabina d’interpretació. D’aquesta manera, després de contagiar-me de l’entusiasme dels esportistes que ens representaven i somiar amb ser olímpica en vela lleugera vaig arribar un altre dia a casa decidida a convertir-me en la millor coach. En respectat cirurgià infantil. En la més eficient ortodoncista. En la reconeguda directora d’una editorial. En fabricant de salvaescaleras. En model d’alta costura. En conductora de la nova línia de metro. En actriu, en escultora. En infermera. En presidenta d’un consell d’administració.

Aviat em vaig adonar que em resultaria impossible abastar tanta professió per atractiva que fora, i vaig decidir deixar-me portar i gaudir posant veu a totes aquestes persones que he tingut el privilegi d’interpretar i portar-me a casa una miqueta de cadascuna d’elles. Perquè no puc negar que tots i cadascun dels meus clients han deixat en mi alguna cosa de la seva persona, i m’han fet créixer també professionalment.