Intèrpret de conferències a la conferència anual “Memorias Subalternas” a la UB.

Al llarg dels segles, les persones amb discapacitat han enfrontat discriminació, estigma i fins i tot extermini sistèmic. Des de les civilitzacions antigues fins a les societats modernes, la narrativa de la discapacitat ha estat sovint marcada per l’exclusió, la relegació i la supressió.

Per abordar aquesta qüestió, l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat i la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració d’Historians without Borders, el suport de l’Ajuntament de Barcelona i el cofinançament del Programa CERV de la Unió Europea, organitzen la jornada internacional «Persones amb discapacitat, cap a la inclusió». L’entrada és gratuïta, però és necessària la inscripció prèvia.

Aquesta és la tercera edició de la jornada anual «Memòries subalternes», que l’EUROM impulsa des del 2022 per debatre sobre memòries relacionades amb grups socials que han patit sistemàticament la marginació i el silenciament.

 

 

Desplaça cap amunt

Vaig començar a treballar com a intèrpret de conferències l´any 1992. El meu primer treball va ser ni més ni menys que durant els Jocs Olímpics de Barcelona. Per a mi va ser un orgull participar, ja que em va permetre compaginar dues coses amb les quals gaudeixo enormement, l’esport i la professió.

Durant els primers anys volia ser totes i cadascuna de les professions que compartia des de la perspectiva de la cabina d’interpretació. D’aquesta manera, després de contagiar-me de l’entusiasme dels esportistes que ens representaven i somiar amb ser olímpica en vela lleugera vaig arribar un altre dia a casa decidida a convertir-me en la millor coach. En respectat cirurgià infantil. En la més eficient ortodoncista. En la reconeguda directora d’una editorial. En fabricant de salvaescaleras. En model d’alta costura. En conductora de la nova línia de metro. En actriu, en escultora. En infermera. En presidenta d’un consell d’administració.

Aviat em vaig adonar que em resultaria impossible abastar tanta professió per atractiva que fora, i vaig decidir deixar-me portar i gaudir posant veu a totes aquestes persones que he tingut el privilegi d’interpretar i portar-me a casa una miqueta de cadascuna d’elles. Perquè no puc negar que tots i cadascun dels meus clients han deixat en mi alguna cosa de la seva persona, i m’han fet créixer també professionalment.