Intèrpret de conferència durant la XII Masterclass sobre Fabry.

Avui hem après…

que la malaltia de Fabry és un trastorn hereditari del catabolisme dels glicoesfingolípids causat per la deficiència de l’enzim lisosomal α-galactosidasa A (α-GAL A), que provoca el dipòsit intracel·lular, especialment de globotriaosilceramida (Gb-3), en l’endoteli vascular i altres teixits.

Va ser descrita per Johannes Fabry el 1898.

Es transmet lligada al cromosoma X, i fins a l’actualitat s’han descrit més de 400 mutacions (Human Gene Mutation Database, Institute of Medical Genetics, Cardiff). En aquest moment no hi ha cura per a la malaltia de Fabry.

Els símptomes i problemes de salut derivats de la malaltia poden abordar-se amb diferents tipus de teràpies.

La finalitat de les teràpies de substitució enzimàtica conegudes és substituir l’enzim natural i, d’aquesta manera, eliminar la GL-3 de les cèl·lules i evitar-ne l’acumulació posterior.

 

 

 

Desplaça cap amunt

Vaig començar a treballar com a intèrpret de conferències l´any 1992. El meu primer treball va ser ni més ni menys que durant els Jocs Olímpics de Barcelona. Per a mi va ser un orgull participar, ja que em va permetre compaginar dues coses amb les quals gaudeixo enormement, l’esport i la professió.

Durant els primers anys volia ser totes i cadascuna de les professions que compartia des de la perspectiva de la cabina d’interpretació. D’aquesta manera, després de contagiar-me de l’entusiasme dels esportistes que ens representaven i somiar amb ser olímpica en vela lleugera vaig arribar un altre dia a casa decidida a convertir-me en la millor coach. En respectat cirurgià infantil. En la més eficient ortodoncista. En la reconeguda directora d’una editorial. En fabricant de salvaescaleras. En model d’alta costura. En conductora de la nova línia de metro. En actriu, en escultora. En infermera. En presidenta d’un consell d’administració.

Aviat em vaig adonar que em resultaria impossible abastar tanta professió per atractiva que fora, i vaig decidir deixar-me portar i gaudir posant veu a totes aquestes persones que he tingut el privilegi d’interpretar i portar-me a casa una miqueta de cadascuna d’elles. Perquè no puc negar que tots i cadascun dels meus clients han deixat en mi alguna cosa de la seva persona, i m’han fet créixer també professionalment.