Intèrpret de conferència durant la presentació de la pel·lícula Les coses senzilles, d’Eric Besnier

Las cosas sencillas narra la vida de Vincent, un home de negocis sempre estressat i enfeinat, que un dia pateix una avaria enmig d’una carretera de muntanya. Pierre, un home solitari del camp, s’atura i li ofereix la seva ajuda. Aquest encontre aparentment insignificant suposarà un punt d’inflexió en les seves vides.

Serà l’inici d’una amistat en la qual descobriran, com assenyala el títol i insisteix el pròleg de la pel·lícula, que comparen el desbordament de la vida actual amb paisatges relaxants de la natura, quines són les coses importants de la vida. Malgrat les seves visions de la vida oposades i els seus temperaments contraris.

Tal com afirma el director, tots vivim en una tensió contínua entre el ritme actual que ens engoleix amb el seu dia a dia i la idealització de la vida contemplativa i assossegada. I en el punt mig, com sempre, hi ha la virtut. Sense oblidar, per descomptat, la pregunta fonamental: Som feliços?

 

 

Desplaça cap amunt

Vaig començar a treballar com a intèrpret de conferències l´any 1992. El meu primer treball va ser ni més ni menys que durant els Jocs Olímpics de Barcelona. Per a mi va ser un orgull participar, ja que em va permetre compaginar dues coses amb les quals gaudeixo enormement, l’esport i la professió.

Durant els primers anys volia ser totes i cadascuna de les professions que compartia des de la perspectiva de la cabina d’interpretació. D’aquesta manera, després de contagiar-me de l’entusiasme dels esportistes que ens representaven i somiar amb ser olímpica en vela lleugera vaig arribar un altre dia a casa decidida a convertir-me en la millor coach. En respectat cirurgià infantil. En la més eficient ortodoncista. En la reconeguda directora d’una editorial. En fabricant de salvaescaleras. En model d’alta costura. En conductora de la nova línia de metro. En actriu, en escultora. En infermera. En presidenta d’un consell d’administració.

Aviat em vaig adonar que em resultaria impossible abastar tanta professió per atractiva que fora, i vaig decidir deixar-me portar i gaudir posant veu a totes aquestes persones que he tingut el privilegi d’interpretar i portar-me a casa una miqueta de cadascuna d’elles. Perquè no puc negar que tots i cadascun dels meus clients han deixat en mi alguna cosa de la seva persona, i m’han fet créixer també professionalment.