Intèrpret de conferència durant el debat “Ser dona a l’Afganistan”

La Sala Francesc Tarafa està ubicada en un edifici del carrer Corró de Granollers.

Albergava l’antic hospital medieval de Sant Domingo, d’estructura gòtica, construït per Bertran de Seva entre els segles XIV i XV. Va ser inaugurat pel rei Alfons XII i va prestar servei sanitari fins al 1844.

L’edifici actual conserva l’estructura gòtica de l’antic hospital, un espai rectangular cobert amb bigues de fusta, a més de dos arcs de pedra que sostenen la coberta a dues aigües.

El 1926 va ser remodelat per Joaquim Cepillo, qui el va convertir en biblioteca, decorant el seu interior amb motius vegetals i vitralls modernistes. Al fons de la nau hi ha un espai cobert amb volta apuntada, recuperat en la reforma. Conserva així mateix la porta de pedra d’arc de mig punt dovellat.

 

 

Desplaça cap amunt

Vaig començar a treballar com a intèrpret de conferències l´any 1992. El meu primer treball va ser ni més ni menys que durant els Jocs Olímpics de Barcelona. Per a mi va ser un orgull participar, ja que em va permetre compaginar dues coses amb les quals gaudeixo enormement, l’esport i la professió.

Durant els primers anys volia ser totes i cadascuna de les professions que compartia des de la perspectiva de la cabina d’interpretació. D’aquesta manera, després de contagiar-me de l’entusiasme dels esportistes que ens representaven i somiar amb ser olímpica en vela lleugera vaig arribar un altre dia a casa decidida a convertir-me en la millor coach. En respectat cirurgià infantil. En la més eficient ortodoncista. En la reconeguda directora d’una editorial. En fabricant de salvaescaleras. En model d’alta costura. En conductora de la nova línia de metro. En actriu, en escultora. En infermera. En presidenta d’un consell d’administració.

Aviat em vaig adonar que em resultaria impossible abastar tanta professió per atractiva que fora, i vaig decidir deixar-me portar i gaudir posant veu a totes aquestes persones que he tingut el privilegi d’interpretar i portar-me a casa una miqueta de cadascuna d’elles. Perquè no puc negar que tots i cadascun dels meus clients han deixat en mi alguna cosa de la seva persona, i m’han fet créixer també professionalment.