Avui treballant al Centre Cultural el Born de Barcelona, en el I Simposi Internacional sobre la creació de l’Escola Lliure de Ferrer i Guàrdia, he pogut passejar entre el bestiari de les Festes de la Mercè de Barcelona.

Algunes de les fotos més boniques, per al gaudi de tots.

Quina sort de feina!

La Universitat de Barcelona segueix confiant en nosaltres i estrena els nostres serveis d´interpretació remota amb dos seminaris sobre Educació Superior al continent africà.

Avui divendres 17 d’abril s’ha estrenat en Sala Virtual de Cinema, una plataforma impulsada per la distribuïdora A Contracorriente Films per donar sortida a les estrenes que anaven a arribar a la gran pantalla aquesta temporada, Els professors de Saint Denis (La vie scolaire) , basada en les pròpies vivències dels directors. La pel·lícula narra l’experiència de Samia, una jove mestra que assumeix la direcció d’estudis en una escola en els suburbis de París on descobreix els problemes de disciplina i la realitat social que pesa sobre el barri. Tota una experiència entrevistar els seus directors, Mehdi Idir i Grand Corps Malade, en els seus confinaments respectius, des d’on continuen treballant en nous projectes.

Gràcies, Sílvia Tarragona. Gràcies per reconèixer la nostra feina, on micro i off micro, un tribut a tots els intèrprets! https://lnkd.in/gXHZXpc

Intèrpret de conferències durant el seminari: ‘El futur del treball: tecnologies, competències, valors i coneixements en l’horitzó 2030’, que ha tingut lloc al Palau Macaya de Barcelona organitzat per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, la Plataforma Coneixement, Territori i Innovació i l’Obra Social “la Caixa”.

L´objectiu del seminari era repensar l’organització del treball, situar els professionals al centre de la feina, formar el professorat en la transversalitat i fer una aposta més decidida per l’educació.

Durant el seminari representants d’empreses, sector públic i universitats han debatut sobre qüestions com les competències que hauran de tenir els professionals del futur, els seus coneixements i valors o com haurà de ser la col·laboració entre les universitats, les empreses i el sector públic. Així mateix sobre si el paradigma formatiu de l’educació superior seguirà tenint plena vigència o se n‘haurà de formular un de nou o com s‘hauran d’organitzar les empreses i el sector públic i sense afany de lucre.

Tecnologies com la robòtica, la intel·ligència artificial o la gestió de dades definiran cada cop més les característiques del treball futur. Així mateix, la globalització d’una banda i l’emergència de nous paradigmes per l’altra (economia circular i sostenibilitat, indústria 4.0, economia col·laborativa i nous models de negoci) trenquen els esquemes clàssics de l’organització del treball tradicional que hem conegut des de l’era industrial del segle XIX.

Especialment interessant m´ha semblat la ponència d´ Alfons Cornella, fundador d’Infonomia, que ha volgut deixar clar que “no parlem de substituir mà d’obra per robots, sinó d’augmentar i potenciar les persones amb els robots”. En aquests sentit caldrà dotar als futurs treballadors d´eines com l´empatia, la col·laboració, el treball en equip i una mirada més global per entendre com gestionar millor la informació. Igual que la economia persegueix la comprensió de com es poden millorar millor els bens (eco-nomia=administració de bens) la infonomia vol donar als individus i organitzacions de mètodes per un millor ús de la informació (info-nomia= gestió de la informació). En la nova economia la gestió de la informació és i serà fonamental per la supervivència de les empreses