Gala dels Premis Sant Jordi 2022, celebrada el passat 26 d’abril al Teatre Lliure de Montjuïc, Barcelona.
En aquesta 66a edició, RNE ha reconegut amb el Premi d’Honor dels Premis RNE Sant Jordi de Cinematografia 2022 la extensa carrera professional del director i guionista nord-americà Oliver Stone.
Font d’informació: Fundació Tàpies.
La Fundació Tàpies acull, entre el 15 de març i el 25 de setembre, l’obra de l’artista polonesa Goshka Macuga, nascuda a Varsòvia el 1967. En aquesta exposició, titulada “En moviment” i coproduïda pel MUSAC (Museu d’Art Contemporani de Castella i Lleó) i comissariada per Neus Miró, l’artista revisa les relacions entre art, poder i relats al voltant de fets i personatges de la història.
Les seves peces prenen forma de grans instal·lacions, concretament tres que han estat especialment significatives per a la trajectòria de l’artista: “Plus Ultra”, de 2009, “The Nature of the Beast” (2010) i “Untitled” (2011). Al centre de cada una d’aquestes tres instal·lacions hi ha un tapis, al voltant del qual s’articulen també altres obres i documents. En cadascuna d’aquestes tres instal·lacions, Macuga combina peces de creació pròpia amb material trobat en arxius i exposicions, per proposar noves aproximacions als relats heretats sobre fets i personatges històrics.
L’artista, que va abandonar Varsòvia el 1989, l’any de la caiguda del Mur de Berlín, explica que prové d’un país on s’havia de suportar els russos, però que la seva família la va criar en l’odi cap a aquest país. Segons Macuga, la riquesa a Rússia es distribueix entre els partidaris de Putin com si es tractés d’un càrtel de drogues, i en la seva opinió ha començat a col·leccionar art per blanquejar diners. Macuga expressa també la seva preocupació pel més d’un milió i mig d’ucraïnesos que han arribat a Polònia.
L’artista, d’aspecte fràgil però contundent en els seus gestos i discurs, va atendre amablement a tots els mitjans de comunicació que es van apropar a admirar la seva obra.
Photos by: Silvia Palá Intérpretes
Font d’informació: Europa Press, La Vanguardia, Twitter (Jessica Albiach).
Ethereum, Cardano, Iota, Avalanche… són noms que molts podrien confondre amb personatges de videojoc, però s’han convertit en l’objecte de desig dels petits inversors arreu del món en la nova febre de l’or global: les criptomonedes. Un mercat que el passat 3 de novembre va superar els tres bilions de dòlars.
Bitcoin és la primera criptomoneda de la història, nascuda el 2009, i manté intacta la seva vigència malgrat la seva alta volatilitat. Espanya no és aliena a aquest fenomen. Una enquesta de la plataforma de mercats financers a 1.500 inversors espanyols ha revelat que el 72% invertirà en criptomonedes en els pròxims mesos. Mentre tant, bitcoin està en una ratxa positiva, i els ciutadans de a peu no són alienes a aquesta febre. Gairebé 4,4 milions de persones reconeixen haver invertit en criptodivises, segons un estudi de l’Associació d’Usuaris Financers.
El passat 3 de març, en un acte organitzat per Els Comuns al Centre Cultural el Born, va tenir lloc la taula rodona “Tot el que volies saber sobre criptomonedes i no t’havies atrevit a preguntar”, amb la participació de la líder d’Els Comuns al Parlament, Jéssica Alibach, l’eurodiputat Ernest Urtasun, la periodista i analista tecnològica Marta Peirano i el fundador de DigiEconomist Alex de Vries.
El debat s’ha centrat en les tres implicacions polítiques que comporten les criptomonedes i que, segons la líder d’Els Comuns, s’han de resoldre: l’especulació, la delinqüència i l’impacte ambiental que generen les criptomonedes.
D’altra banda, Urtasun ha explicat que el Parlament Europeu està treballant en l’elaboració d’un marc regulador per supervisar l’ús de les criptomonedes en casos de blanqueig de diners, així com per posar límits a l’impacte ambiental causat per l’ús intensiu de càlculs algorítmics pels ordinadors, així com la ràpida obsolescència i consum energètic dels mateixos.
Foto by: Silvia Palá Intérpretes
Intèrpret de conferències durant la presentació de la nova col·lecció de vestits de nuvia i complements en el marc de la Convenció Internacional de Vendes de Pronovias i Marchesa Notte.
Últimes tendències en paleta de colors, teixits, materials i complements, el somni de tota futura nuvia durant el seu dia més feliç, cuidadosament dissenyats per a la pròxima temporada 2023!
Foto logo Pronovias by: Silvia Palá Intérpretes
Font d’informació: Filmaffinity, Sensacine, Acontracorriente Films
“Vuelta a casa de mi hija” és una entretinguda comèdia del director de “Barbacoa de amigos”.
Protagonitzada per la guanyadora del César en dues ocasions Josiane Balasko (“El erizo”), la qual ha estat nominada al César en tres ocasions Mathilde Seigner (“Un verano en Ibiza”) i Jérôme Commandeur (“Bienvenidos al Norte”).
Mentre fan reformes al seu apartament, Jacqueline es veu obligada a passar “uns dies” amb la seva filla major Carole i el seu gendre, tots dos en teràpia de parella. Aquests “pocs dies” es converteixen en “uns mesos” i Jacqueline se sent ràpidament com a casa; prepara sopars, acapara la televisió, reorganitza la cuina… ¡Mamà és aquí i ningú sap per quant de temps!
Linguapax Internacional és una organització no governamental dedicada a la valoració i protecció de la diversitat lingüística mundial.
Va ser creada per la UNESCO l’any 1987. Actualment és una organització no governamental que té la seva seu a Barcelona des de l’any 2001. Compta amb ajudes de les institucions públiques i privades de Catalunya i funciona com una xarxa internacional amb tres objectius:
Linguapax convoca anualment el Premi Internacional Linguapax com a reconeixement a l´acció desenvolupada desde diferents àmbits a favor de la preservació de la diversitat lingüística, de la revitalització i la recuperació de comunitats lingüístiques i de la promoció del multilingüisme.
Aquest any, l’elegida ha estat Idara Baraye Taleem-o-Taraqi,o IBT, una organització torwali del districte de Swat, al Pakistan, que impulsa la transformació dels grups lingüístics i culturals marginats que viuen al nord-oest del Pakistan en comunitats empoderades i sostenibles.
Vaig començar a treballar com a intèrpret de conferències l´any 1992. El meu primer treball va ser ni més ni menys que durant els Jocs Olímpics de Barcelona. Per a mi va ser un orgull participar, ja que em va permetre compaginar dues coses amb les quals gaudeixo enormement, l’esport i la professió.
Durant els primers anys volia ser totes i cadascuna de les professions que compartia des de la perspectiva de la cabina d’interpretació. D’aquesta manera, després de contagiar-me de l’entusiasme dels esportistes que ens representaven i somiar amb ser olímpica en vela lleugera vaig arribar un altre dia a casa decidida a convertir-me en la millor coach. En respectat cirurgià infantil. En la més eficient ortodoncista. En la reconeguda directora d’una editorial. En fabricant de salvaescaleras. En model d’alta costura. En conductora de la nova línia de metro. En actriu, en escultora. En infermera. En presidenta d’un consell d’administració.
Aviat em vaig adonar que em resultaria impossible abastar tanta professió per atractiva que fora, i vaig decidir deixar-me portar i gaudir posant veu a totes aquestes persones que he tingut el privilegi d’interpretar i portar-me a casa una miqueta de cadascuna d’elles. Perquè no puc negar que tots i cadascun dels meus clients han deixat en mi alguna cosa de la seva persona, i m’han fet créixer també professionalment.