Intèrpret de conferències durant la presentació als mitjans de Goshka Macuga. “En moviment”.

Font d’informació: Fundació Tàpies.

La Fundació Tàpies acull, entre el 15 de març i el 25 de setembre, l’obra de l’artista polonesa Goshka Macuga, nascuda a Varsòvia el 1967. En aquesta exposició, titulada “En moviment” i coproduïda pel MUSAC (Museu d’Art Contemporani de Castella i Lleó) i comissariada per Neus Miró, l’artista revisa les relacions entre art, poder i relats al voltant de fets i personatges de la història.

Les seves peces prenen forma de grans instal·lacions, concretament tres que han estat especialment significatives per a la trajectòria de l’artista: “Plus Ultra”, de 2009, “The Nature of the Beast” (2010) i “Untitled” (2011). Al centre de cada una d’aquestes tres instal·lacions hi ha un tapis, al voltant del qual s’articulen també altres obres i documents. En cadascuna d’aquestes tres instal·lacions, Macuga combina peces de creació pròpia amb material trobat en arxius i exposicions, per proposar noves aproximacions als relats heretats sobre fets i personatges històrics.

L’artista, que va abandonar Varsòvia el 1989, l’any de la caiguda del Mur de Berlín, explica que prové d’un país on s’havia de suportar els russos, però que la seva família la va criar en l’odi cap a aquest país. Segons Macuga, la riquesa a Rússia es distribueix entre els partidaris de Putin com si es tractés d’un càrtel de drogues, i en la seva opinió ha començat a col·leccionar art per blanquejar diners. Macuga expressa també la seva preocupació pel més d’un milió i mig d’ucraïnesos que han arribat a Polònia.

L’artista, d’aspecte fràgil però contundent en els seus gestos i discurs, va atendre amablement a tots els mitjans de comunicació que es van apropar a admirar la seva obra.

 

 

Photos by: Silvia Palá Intérpretes

Desplaça cap amunt

Vaig començar a treballar com a intèrpret de conferències l´any 1992. El meu primer treball va ser ni més ni menys que durant els Jocs Olímpics de Barcelona. Per a mi va ser un orgull participar, ja que em va permetre compaginar dues coses amb les quals gaudeixo enormement, l’esport i la professió.

Durant els primers anys volia ser totes i cadascuna de les professions que compartia des de la perspectiva de la cabina d’interpretació. D’aquesta manera, després de contagiar-me de l’entusiasme dels esportistes que ens representaven i somiar amb ser olímpica en vela lleugera vaig arribar un altre dia a casa decidida a convertir-me en la millor coach. En respectat cirurgià infantil. En la més eficient ortodoncista. En la reconeguda directora d’una editorial. En fabricant de salvaescaleras. En model d’alta costura. En conductora de la nova línia de metro. En actriu, en escultora. En infermera. En presidenta d’un consell d’administració.

Aviat em vaig adonar que em resultaria impossible abastar tanta professió per atractiva que fora, i vaig decidir deixar-me portar i gaudir posant veu a totes aquestes persones que he tingut el privilegi d’interpretar i portar-me a casa una miqueta de cadascuna d’elles. Perquè no puc negar que tots i cadascun dels meus clients han deixat en mi alguna cosa de la seva persona, i m’han fet créixer també professionalment.